dimecres, 13 de juliol del 2011

Club de lectura: La mort d'Ivan Ilitx de Lev Tolstoi

Dimecres 27 de juliol, a les vuit del vespre
CLUB  DE LECTURA
comentarem el llibre de Lev Tolstoi:
La mort d'Ivan Ilitx
moderat per José Jiménez Vázquez
Obert a tothom

L’AUTOR
El príncep de les lletres russes i un dels escriptors més reconeguts de la història de la literatura va néixer el 9 de setembre de 1828. Traslladat a Moscou, ingressa poc després en l’exèrcit. Reintegrat a la vida civil a Sant Petersburg, sent que la seva nova existència és vàcua i frívola. Decideix viure amb els pagesos de Iàsnaia Poliana  on va néixer, fent de mestre i sabater. Va voler renunciar a les seves propietats en favor dels pobres, però la seva dona li ho va impedir. Va morir, intentant fugir d’ella, a l’estació del tren d’Astàpovo. Vegetarià, esperantista, cristià llibertari i pacifista, el seu pensament influí molt en el moviment anarquista i en personatges tan importants com Mohandas Gandhi.
 
ALTRES NOVEL·LES DE LEV TOLSTOI (selecció):
  • Els cosacs
  • Guerra i pau
  • Anna Karènina
  • Sonata a Kreutzer
  • Resurrecció
  • Khadjí-Murat  (pòstuma)

Ivan Ilitx, un jutge honrat, mor després d’una “llarga malaltia”. L’absurditat de la vida humana es reflexa a través dels pensaments del malalt, cada cop més incapacitat i pres d’una agonia indescriptible. El relat serveix també per mostrar les misèries de les hipocresies socials, quan, fins i tot per a la seva família, el malalt i la seva mort no són més que una nosa.

LA MORT D’IVAN ILITX
El 2010 se celebrà el centenari de la mort de Tolstoi i el Club no ha volgut restar al marge. Per això hem seleccionat una narració que Nabokov i Gandhi consideraven la més gran de la literatura russa. És un text tan real que fa por. No hi ha respostes, no hi ha res més que un home que pateix, que sap que morirà en breu i que no troba cap motiu que justifiqui aquesta mala passada. Només Gueràssim, el pagès que el cuida els últims dies, es comporta amb el malalt amb la humanitat que caldria esperar. Diuen que Maupassant, després de llegir La mort d’Ivan Ilitx, va exclamar: Tota la meva activitat no ha servit per a res; els meus deu volums no valen res.

Propera sessió: Paolo Giordano, La soledat dels nombres primers (setembre 2011).
José Jiménez Vázquez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada